Quan falta aproximadament un any per a les eleccions municipals de 2027, el panorama polític a Tortosa comença a definir-se amb més claredat, tot i que encara queden algunes peces per encaixar. El que sí que sembla evident és que la ciutat enceta una etapa preelectoral marcada pel desgast del govern tripartit, per la necessitat dels partits de redefinir lideratges i estratègies, i per la sensació creixent que les properes eleccions seran decisives per determinar per quin model de ciutat opta la ciutadania.
L’actual govern municipal, format per Movem Tortosa-PSC i ERC, arriba a este últim any de mandat amb una sensació de desgast evident. La percepció que existeix al carrer és la d’un govern que no ha acabat de consolidar un projecte de ciutat i que, en molts moments, ha transmès més una suma d’interessos i equilibris interns que no una direcció clara, així com la sensació d’improvització en alguns temes.
La qüestió és especialment delicada per al PSC. Els socialistes van optar fa quatre anys per convertir Jordi Jordan en el seu alcaldable, signant a darrera hora una coalició amb Movem Tortosa. Ara, malgrat la coalició no va sumar, sinó que va acabar restant, tot apunta que repetiran l’aposta per intentar aglutinar el vot d’esquerres. Però dins mateix del socialisme tortosí hi ha dubtes. El fet que el PSC ja hagi sacrificat un anterior candidat, Víctor Grau, que va durar molt poc com a cap de llista, evidencia una certa inestabilitat interna i la dificultat del partit per trobar un lideratge propi fort a la ciutat.
A més, diverses informacions apunten que enquestes internes del mateix PSC no serien especialment optimistes, evidenciant el desgast acumulat per Jordi Jordan després d’estos anys d’alcaldia. El problema pels socialistes és evident. Si bé Jordan continua sent l’actiu més conegut del seu espai polític, també concentra bona part del desgast del govern.
Per la seua banda, Movem Tortosa previsiblement mantindrà la candidatura de Jordi Jordan, perquè no hi ha ara mateix cap alternativa interna visible ni cap moviment que faci pensar en un relleu.
A ERC la situació presenta elements nous. Mar Lleixà apunta clarament a ser la candidata republicana, i ho faria per primera vegada després de no haver encapçalat la llista en les anteriors municipals, però que acabés liderant el seu grup municipal format per 3 regidors després que l’anterior candidat, Xavier Faura, dimitís pels mals resultats aconseguits en les passades eleccions municipals. Uns resultats que haurien estat encara pitjors per ERC si no haguessin obtingut una àmplia victòria a Campredó.
La secció local republicana no sembla tenir força suficient per plantejar cap debat intern de lideratge, i això fa pensar que la candidatura de Lleixà tirarà endavant sense oposició interna rellevant. Però els republicans afronten les eleccions amb diversos condicionants.
D’una banda, el desgast natural de governar en un executiu que acumula crítiques per la falta de projecte i la paràlisi de ciutat. De l’altra, algunes decisions que poden tenir cost electoral, especialment a Campredó. El fet que l’alcalde de Campredó assumís un càrrec de confiança a l’Ajuntament de Tortosa ha generat malestar en alguns sectors i podria acabar afectant els resultats d’ERC en el seu principal bastió electoral. A més, el PSC ja ha mogut fitxa amb un nou candidat a Campredó, fet que apunta a una batalla més competitiva que en anteriors comicis.
Amb tot, si hi ha una figura central en l’escenari polític tortosí és la de Meritxell Roigé. L’exalcaldessa arriba a este cicle amb un objectiu molt clar: recuperar l’alcaldia i aconseguir aquells pocs vots que li van faltar per assolir una majoria absoluta que li permeti governar sense dependre de pactes.Roigé ha mantingut durant tot el mandat el paper de principal veu crítica contra el govern tripartit, consolidant-se com l’única alternativa real. Això li ha permès consolidar lideratge dins el seu espai i mantenir una forta presència política. Es considera que continua sent la candidata amb més capacitat electoral i amb més opcions reals de disputar l’alcaldia.
A nivell d’estructura, tot fa pensar que Junts per Catalunya voldrà repetir la coalició amb Junts per Tortosa, especialment tenint en compte la debilitat orgànica i electoral del partit a la ciutat fora del paraigua municipalista construït per Roigé. També caldrà veure què passa a Jesús. Malgrat alguns moviments tàctics i especulacions, la previsió més probable continua sent que Víctor Ferrando opti novament per presentar-se conjuntament amb Meritxell Roigé, mantenint així l’aliança política dels últims anys.
Una de les principals novetats del panorama polític és la irrupció d’Aliança Catalana a Tortosa. La formació ha anunciat Eduard Rel com a candidat, una decisió que ha generat soroll polític i també certa incomoditat entre part de l’electorat potencial del partit. El motiu principal és el passat socialista de Rel, que va arribar a ser vicesecretari primer del PSC a Tortosa. Fins i tot la mateixa Sílvia Orriols ha hagut de sortir públicament per defensar l’aposta i intentar apaivagar les crítiques internes. Això no ha evitat les crítiques i suspicàcies entre sectors d’Aliança Catalana que temen que, en un escenari postelectoral fragmentat, la candidatura pugui acabar facilitant o apuntalant un eventual nou tripartit. La gran incògnita serà determinar fins a quin punt Aliança aconsegueix capitalitzar vot de protesta o descontentament i si això es tradueix en representació efectiva a l’Ajuntament. També serà determinant veure d’on surten estos vots: si principalment de l’espai independentista tradicional, de l’abstenció o fins i tot d’electors desencantats amb el PSC o altres formacions.
Pel que fa al centredreta espanyolista, el Partit Popular ha començat a reorganitzar-se a Tortosa amb la creació d’una secció local i el nomenament de Joan Arias com a president local. La gran incògnita és si els populars acabaran sent capaços de presentar una candidatura competitiva, ja que ara mateix no hi ha certesa absoluta ni tan sols sobre la confecció d’una llista sòlida. I encara que es presenti candidatura, hi ha dubtes importants sobre la possibilitat real d’obtenir representació, i és que el PP no compta amb representació a l’Ajuntament de Tortosa des del 2019.
En el cas de Vox, el més probable és que acabi designant candidat a última hora, però no es detecta ara mateix cap estructura forta ni possibilitats reals d’entrar al consistori.
També sembla pràcticament descartada l’aparició de candidatures independents o estrictament localistes. L’experiència de Tortosins pel Monument va demostrar les enormes dificultats que tenen estes iniciatives per transformar soroll mediàtic o mobilització puntual en representació institucional.Aquella candidatura va acabar sent percebuda com un esforç polític estèril que no va aconseguir traduir-se en regidors ni alterar significativament els equilibris polítics de la ciutat.
Amb tot plegat, Tortosa entra en un any políticament molt intens. El govern arriba desgastat, l’oposició veu opcions reals de recuperar l’alcaldia, i apareixen nous actors que poden alterar equilibris.
La clau probablement tornarà a estar en la capacitat de mobilització de cada espai polític i en la lectura que faci la ciutadania d’estos quatre anys de mandat. Però si hi ha una idea que cada vegada apareix amb més força en molts àmbits de la ciutat és la percepció que Tortosa viu una etapa d’estancament i que les properes municipals poden acabar convertint-se en un plebiscit sobre la necessitat, o no, d’un canvi de rumb.













